El racó de la Literatura Universal

En el romanticisme, els canons de bellesa trencaven contra el classicisme i contra les normes de l'art i la bellesa dels grecs. Aquest moviment artístic i cultural es una manera de senti i percebre la naturalesa, la vida i al home que es representa de manera distint i particular en cada país on es desarrolla. La bellesa s'experimenta directament, és una bellesa canviant. Bell pot ser tot, el lleig i el extrovagant. Els homes van deixar enrere els culottes  per començar a utilitzar pantalons i trajes que reflecteixen la riquesa ascendent de les clases burgeses. Un home romàntic "guapo" podia portar un nou estil: el pentinat molt lliure o de costat, barret de copa i un traje que imposava els colors foscos, passionals, com el púrpura.  En el romanticisme, les dones van portar al extrem la qualitat de la pell blanca. ja que amb l'aparició de la tuberculosi com pandèmia del segle, i incurable per llavors, es va fer èmfasi que la bellesa de la dona, a més de la seva

Charles Baudelaire és un poeta francés, un dels màxims exponents del simbolisme. Desrpés de la mort del seu pare, la seva mare va contraure noves núpcies amb un militar i la educació de Baudelaire es va fer rígida i puritana. Després d'estudiar en varions centres amb numerosos problemes de disciplina, Baudelaire va començar estudis de drets a París.  En aquesta època Baudelaire va iniciar-se al món de les drogues, el acohol i el sexe, això va provoar que entressi en un cos diplomàtic. Baudelaire treballa al món del art com a crític i també s'ha guanyat la seva vida com a traductor d'autors com E.T.A. Hoffman i Edgar Allan Poe.  La seva obra més coneguda es Las flores del mal (1857). Tot i les crítiques i censures, Baudelaire amplia Las flores del mal i van veure la llum d'altres gran obres, com Los paraísos artificiales .  Al 1864 va abandonar París cansat de la pressió exergida des de els sectors més rígids de la societat i es va establir a Bruseles. Va morir al

Horaci va néixer a Venúsia, al sud d'Itàlia, en una família húmil. El seu pare era llibert però es  va esforçar en donar-li la seva màxima a educació, primer a Roma i després a Atenes. Va lluitar en defensa de la república amb el bàndol dels assassins de Julia Cesar contra August a Filinos. Després de la derrota va ser amniestat, malgrat que li van ser confiscades les terres de la seva família. Llavors va entrar en un períodes de pobresa on es va ficar a treballar com a funcionari on va conèixer a Mecenas qui li va donar un suport econòmic per a que pogués viure de la poesia i fins i tot li va regalar una finca al camp sabí. Va restar apartat dels càrrerc polítics fins a tal punt de que va rebutjar ser el secretari privar d'August. Va morir pocs mesos després de Mecenas, i va ser enterrat al seu costat.  Pel que fa a les seves composicions poètiques estan reunides en: Epístoles, Odes, Sàtires i Epodes. El que més el destaca per damunt de qualsevol autor llatí, és la seva per