Horaci va néixer a Venúsia, al sud d'Itàlia, en una família húmil. El seu pare era llibert però es va esforçar en donar-li la seva màxima a educació, primer a Roma i després a Atenes. Va lluitar en defensa de la república amb el bàndol dels assassins de Julia Cesar contra August a Filinos. Després de la derrota va ser amniestat, malgrat que li van ser confiscades les terres de la seva família. Llavors va entrar en un períodes de pobresa on es va ficar a treballar com a funcionari on va conèixer a Mecenas qui li va donar un suport econòmic per a que pogués viure de la poesia i fins i tot li va regalar una finca al camp sabí. Va restar apartat dels càrrerc polítics fins a tal punt de que va rebutjar ser el secretari privar d'August. Va morir pocs mesos després de Mecenas, i va ser enterrat al seu costat.
Pel que fa a les seves composicions poètiques estan reunides en: Epístoles, Odes, Sàtires i Epodes. El que més el destaca per damunt de qualsevol autor llatí, és la seva perfecció en la tècnica, tant en la mètrica com en l'expressió.
Paraules d'alfeu:
És un poema compost per 7 estrofes amb un total de 70 versos. El tema principal és la vida del camperol. En la primera estrofa en parla de que el pagès és més feliç treballant que algú que viu a la ciutat. En la segona explica les feines que fa el pagès. En la tercera que està estirat en l'alzina i en l'herba i escolta com baixa l'aigua del riu. En la quarta diu que el hivern prepara enganys als animals. En la cinquena parla del paper de la dona que es dedica a les feina de casa. En la sisena diu que no vol canviar la seva vida i en la última que el alfeu no es fa camperol.
En aquest poema veiem una contraposició ja que en el principi del poema diu que el camperol no canviaria la vida per res i al final veiem que no és així.
Comentarios
Publicar un comentario