La il·lustració

La il·lustració és un moviment filosòfic, polític, literai i científic que es va desenvolupar a Europa al segle XVIII. Va representar una important modernització que va donar lloc al progrés de la difusió. La il·lustració va nèixer a Gran Bretanya, però on realment es va desarrollar va ser a França. És la ideologia i la cultura elaborada per la burgesia europea en la seva lluita amb el absolutisme i la noblesa. També pot ser definida com la culminació del racionalisme renaixentista. 

Característiques de la il·lustració

1.- El Racionalisme

És molt important la raó per la qual el home pot compendre-ho tot a través de la seva intel·ligència. Aquest racionalisme va donar lloc a la lluita contra les supersticions, la religió va donar lloc a la raó. Pel que fa a la postura racionalista va fer que apareixessi el deísme, una concepció que comptaria la majoria dels ilustrats. Els deistes rebutgen les religions revelades, però al mateix temps practiquen la tolerancia religiosa.

2.- Búsqueda de la felicitat

La naturalesa va crear al home per a que sigués feliç mentres vivia. Però per a que la felicitat sigui autèntica, s'ha de basar en la propietat privada, la llibertat i la igualtat.

3.- El Optimisme

És considera que la història ha suposat la evolució progressiva de la humanitat, ja que el home ha anat acumulant la història i ha pogut construir la societat perfecta.

4.- Laïcisme

La il·lustració es la primera cultura laica de la història de Europa. Però en el segle XVII es van trobar amb uns teòlegs que consideraven el prèstam amb interès. Les virtuds cristianes van ser transformades en virtuds laiques per a que els ilustrads parlessin del amor al home per el mateix home.

Autors

Montesquieu: Va fer la teòrica sobre la divisió dels 3 poders. Considerava que el home ha de buscar la llibertat per poder alcançar-la.

Voltaire: Va indagar en la llibertat del pensament i va advocar per una nova religió. Va repudiar el excessiu poder cel clero i va ser partidari de un sistema parlamentari que es limités al poder del monarca.

Rousseau: Deia que el home era bo per la naturalesa pero la societat l'esclavitzava i apareixia la desigualtat, la pèrdua i la llibertat. Ell pensava que la educació estava constituida per la millor fòrmula per a desenvolupar la bondat natural de les persones.