SAFO

Va passar tota la seva vida a Lesbos, illa grega propera a la costa d'Àsia Menor. L'any 593 a.C va anar a Siracusa (actual Sicília) l'any 593 a. C, i motivada per les seves lluites, trobava compromesa la seva família pertanyent a l'oligarquia local.

Va pertànyer a una societat anomenada thiasos, on es preparava a les joves per al matrimoni. Més endavant conforma l'anomenada «Casa de les servidores de les Muses».

Allà els seus deixebles aprenien a recitar poesia, a cantar-la, a confeccionar corones penjolls de flors, etc.

A partir dels seus poemes se sol deduir que Safo s'enamorava de les seves deixebles i mantenia relacions amb moltes d'elles. Tot això l'ha convertit en un símbol de l'amor entre dones. I és més, aquestes afirmacions són comprovades en un fragment on Safo estableix una conversa amb la deessa amb la qual més s'identifica i té relació, Afrodita. Però l'amor que reflecteix Safo no va ser donat a totes les seves alumnes, no es tractava d'una orgia ni de bon tros, ella estimava a una especial del seu cor i li ensenyava importants lliçons sobre l'Amor.

La unió del terrenal amb el diví va molt lligat a Safo, ja que aquesta mantenia una estreta comunicació amb Afrodita, com ja hem dit, la qual cosa va repercutir d'una manera notable en la personalitat d'aquesta poetessa. Podríem descriure-la com una dona molt femenina, delicada i espiritual, que va transcendir a la història gràcies a aquesta naturalitat i puresa dels seus versos.

La majoria dels seus poemes eren intimistes. Va crear un ritme propi.

Hi ha una llegenda, sorgida a partir d'algun fragment de la pròpia poetessa, que narra la història d'Faón, un home bell del que es va enamorar la pròpia deessa Afrodita. Segons el mite, Safo es va suïcidar des de la roca de Léucade llançant-se al mar quan el seu amor per Faón no es va veure correspost. Aquesta roca de l'illa de Léucade era, pel que sembla, des d'on es llançaven amb freqüència els enamorats per suïcidar-se.